Lo que baila és una forma trobada. Una petjada. Un residu que demana ser gaudit desinteressadament, malgrat jo mateixa. Lo que baila necessita una atenció fora de totes les categories que jo pogués imposar. Lo que baila és allò que es queda o queda. Allò que resisteix. El que persisteix: una superfície, un ritme, un somni. La resta de l’òrgan imprès a terra. La mà reposant el segon. El congost pel qual caic impressionada. La cantonada on decideixo quedar-me, on decideixo morir. La foguera que contemples. Les cendres d’un ofici recordat. Un secret. Un enigma. Un danseig xiuxiuejant un missatge incomprensible. Lo que baila està gairebé mort. Ja ha estat, un haver estat. Només queda després.
“Hay algo sobre la danza que de nuevo me parece importante. […] Algo así como una rendición a lo que baila, que no es casual, y que en el caso de Paz, rinde después de haber conquistado un espacio totalmente propio […]”. Fernando Gandasegui.
“Descansando en el baile, no acabándolo nunca, con una presencia que quizá solo sea posible cuando la danza o el cuerpo o los dos dejan de serlo y lo son a la vez”. Kike García Gil.
“Todo el movimiento […] con ese ritmo tan marcado. […] Todo difuso pero real, muy real, en un plano de irrealidad, mágico”. Rubén Gutiérrez.
Aquesta proposta forma part d'un programa que obre una reflexió sobre la transmissió i el pensament crític de pràctiques i sabers en les arts vives avui dia. Un programa que s'estén durant quatre dies i s'activa en espais diferents del Mercat dels Flors.
Paz Rojo: Desenvolupo la meva activitat a la cruïlla entre la investigació artística basada en la pràctica i la filosofia. Investigo un art de la dansa obert a fenòmens impersonals i anònims. M'interessen les noves ontologies i la democratització radical que proposa el pensament especulatiu per descobrir noves potencialitats per a la pràctica artística i per a la creació d'ecologies alternatives en l'àmbit de les arts vives, el teatre i més enllà.
Dansa i disseny espai sonor: Paz Rojo
Edició del so: Paz Rojo i Emilio Tomé
Coordinació tècnica i disseny de llums: David Benito.
Amb el suport del Festival Domingo, comissariat per Fernando Gandasegui, La Casa Encendida 2021, (Madrid), i els programes de residències de creació escènica C.C.C CondeDuque (Madrid) i Köttinspektionen Dans (Uppsala, Suecia). Agraïments: Los Barros (Carlos Marquerie i Elena Córdoba), Begoña Hernández, Norberto Llopis, Ancor Luján, Centro Coreográfico Canal (Madrid).
