Abordem aquesta jornada transgeneracional de diumenge proposant estar i compartir des de llocs no frontals i dirigits. Passar el dia transitant propostes que permeten acostar-se a les arts visuals i performatives des de la diversitat d’angles interseccionals.
Una jornada dominguera amb les següents propostes i artistes:
BURN BABY, BURN! (taller d’art travesti) amb Colectivo TeknoDrag: Symphony of the Seas (Xavier Manubens) i Mama Lynch (Lyn Diniz)
En aquest taller, per a criatures de 5 a 11 anys, farem un recorregut sensible a través del cos i la transformació de la nostra imatge per trobar altres potencialitats d’allò que ja som. Viatjarem juntes per descobrir quins cossos i quines formes volem construir i com podem fer-ho, tot explorant les possibilitats d’aventura dins un estudi de dansa.
Solo vine a bañarme (teatre) amb Andrea Pellejero
“Fa cinc anys vaig patir un atac de pànic. Així, de cop, només m’estava banyant. Era el pànic a desaparèixer, a un buit immens. La por al no-res. Des d’aquell dia hi ha un filtre en la meva persona que m’obsessiona. És subtil, borrós, està en la manera en la que percebo els petits moments (…)”. (Amb el suport d’El Canal Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona).
El papel es la pista (activació d’una publicació) amb Anabella Pareja Robinson
El papel es la pista és el resultat d’una reunió intensiva de dues setmanes de tretze artistes de diferents parts del món, interessats, cadascun des del seu lloc en les arts vives, l’edició, la impressió, la paraula i l’escriptura. El que aconseguim és una publicació on la lectura i l’escriptura activen accions performatives i l’acció de preparar una publicació es pensa com una coreografia.
Dinar conjunt
Darrere els ulls, davant l’esquena (conferència performativa) amb Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura] amb la col·laboració d’Oscar Holloway
Darrere els ulls, davant l’esquena és una conferència poètica i performativa que ens parla de donar la cara i de donar l’esquena, dels guardaespatlles, dels ulls, de la història dels miralls, de les selfies, del mite de Narcís, de la relació entre fotografiar i caçar i de Floquet de neu.
Colectivo TeknoDrag: Està format per Lyn Diniz, Luciana Chieregati, Feña Celedon i Xavier Manubens. La nostra pràctica de recerca aborda la producció d'una performativitat Drag de manera dissident, crítica i en transformació constant. Treballem amb la Tecnologia Drag: una sèrie d'eines que es despleguen a partir de la vivència en la construcció del Drag. Aquestes no són tecnologies de control però sí de resistència i ens brinden la possibilitat d'expandir la pràctica Drag de forma contrahegemònica.
Anabella Pareja Robinson: Mexicana resident a Barcelona des del 2017. Penso les meves pràctiques/investigacions fluint entre els coneixements d'allò humà i allò no-humà, celebrant que som Natura i intentant vibrar amb el Cosmos. I les desenvolupo i comparteixo en l'àmbit de les Arts Vives i l'Escriptura. Del 2017 al 2020 vaig formar part del Col·lectiu ARTAS de La Poderosa, que em van acollir per treballar la meva última peça La Forma i amb els que vaig començar una investigació que continuo a data d’avui: Water my dances, water my thinking.
Juntament amb l'artista basca Itxaso Corral Arrieta, hem creat un espai de recerca anomenat Hemos perdido el Cosmos on ens trobem buscant pràctiques que ens ajudin a desenvolupar petites habilitats per realinear-nos, i per ara han aparegut les publicacions HECHIZO, LARVA i FÖSIL.
Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura]: Soc comissària d’art. En els darrers anys, he explorat la possibilitat d’introduir l’oralitat, la peformativitat i la narració en la pràctica curatorial, a través de projectes híbrids situats entre la curadoria, l’escriptura i la performativitat. En el marc d’aquesta recerca he desenvolupat les conferències performatives An intellectual history of the clock, estrenada a Malongen-Nordiska Konstförbundet en el programa CuratorLab (Estocolm), i presentada a diversos centres d’art i festivals europeus; How to observe a nocturnal sky, estrenada al centre d’art Collective (Edimburg), i presentada al Centre d’Art Fabra i Coats en el marc del Festival Loop i al Teatre Lliure en el cicle Katharsis; FOC, co-creada amb Tanit Plana i Moon Ribas (MAC, Mataró); i Darrere els ulls, davant l’esquena, estrenada al centre d’Art Martistany.
Alguns dels altres projectes curatorials que he desenvolupat en els darrers anys són l’exposició Ella, l’ull, el dit, la mà (ADN Galeria, Barcelona Gallery Weekend), Repenjar-se en un raig de sol oblic (p4stura.net, Art Nou), A Treaty on Coffe and Sleep. Instagram 24/7, (entorns digitals del festival A Matter of Indigestions, Amsterdam), Una certa foscor (CaixaForum), La possibilitat d’una illa (Espai 13, Fundació Joan Miró). També he realitzat els videoassajos Todas las pantallas oscuras i No hay camino, juntament amb Albert Alcoz, i he estat una de les comissàries del podcast Quasi Veu (Xarxa de Centres d’Art de Catalunya).
Andrea Pellejero: El 2019 em vaig graduar a l'Institut del Teatre en l'itinerari de visual, un reducte de llibertat i experimentació dins la institució. Durant la formació ens vam ajuntar diverses companyes i vam fundar el col·lectiu Las Huecas. Amb elles he cocreat Projecte92' (Antic Teatre) i Aquellas que no deben morir (Festival TNT 2021). Com a treball de final de carrera vaig presentar una versió del que ara s'estrena al Festival Sâlmon, Solo vine a bañarme . Aquell mateix any, també vaig dirigir Cartografia del cos estrany de Maria Jové (Sala Planeta). El 2020 vaig fundar la companyia Monte Isla, amb la qual vaig estrenar el 2021 Allí donde no estamos (Espai nyamnyam). Actualment, Monte Isla és companyia resident del Festival TNT amb Donde empieza el bosque acaba el pueblo i estic fent l'ajudanta de direcció de José i la Barcelona Dissident de LaLinea (Teatre Lliure). Com a professional estic interessada en la perifèria de les arts i en la versió més essencialista del teatre: l'artesania com a tècnica analògica de ficció. Un dels meus objectius és descentralitzar el teatre contemporani de les ciutats.
