Un altre possible títol per a aquesta trobada, potser massa literal, hauria estat “Cadena de transmissió”. A l’hora de cercar informació sobre cadenes de transmissió, en concret les d’acer inoxidable, em creuo amb els acrònims ISO i ASA. Si fins ara els associava a la fotografia, en realitat són models generals d’estandardització. ISO significa International Standard Office, ASA American Standard Association, com DIN és Deutsche Industrie Norme o GOST un estàndard soviètic en desús.
Entre totes les convencions escèniques, és a dir, els nostres propis models d’estandardització, hi ha un a priori poques vegades qüestionat per institucions, públics, artistes, pedagogues o investigadores: que el motor o la transmissió que mou la creació escènica porta inevitablement a fer obres o peces escèniques. No només per donar per suposat el que és una obra, homogeneïtzant la diversitat o com el mercat demandant sempre la novetat, sinó perquè qui no faci obres corre el risc de no ser considerat artista.
En aquesta trobada es donen cita Júlia Rúbies Subirós i Salva Sanchís, dos artistes el motor de treball dels quals consisteix precisament en la cadena de transmissió de coneixement a través de la pràctica compartida on la baula és el cos acoblat a través de la dansa o la coreografia. Cadascuna des del seu lloc, ambdues creadores de diferents generacions formades a P.A.R.T.S., proposen un aliatge que afirma altres transmissions, ja que potser allò inoxidable del moviment, allò resistent a la corrosió o al pas del temps, no pugui ser estandarditzat.
Aquesta proposta forma part d'un programa que obre una reflexió sobre la noció de transmissió i aprenentatge. Un programa que s'estén durant quatre dies i s'activa en espais diferents del Mercat dels Flors.
Salva Sanchis: Sóc ballarí, coreògraf i professor de dansa. Tinc un grau en Psicologia i estudio ciència de dades. Sóc pare i marit. M’agrada fermentar diversos aliments. Em costa imaginar-me la vida sense música. Practico el pensament com a hobby.
Fernando Gandasegui: Soc artista, comissari i investigador en art performatives. Actualment codirigeixo Teatron i soc el comissari del festival Domingo a La Casa Encendida. He format part del col·lectiu PLAYdramaturgia i he coordinat el Teatro Pradillo a Madrid. He codirigit La Plaza en Verano de Matadero i programes de residències i investigació al Centro Cultural de España a La Paz. Dono classes i tallers en diferents institucions com ara Pedagogías Invisibles o el Bar Yola, bar que regento amb en Javier Cruz. He sigut artista resident a Graner, La Caldera, al CA2M, La Casa Encendida, Malavoadora o L’Estruch. El meu treball artístic forma part de la Col·lecció del CA2M i de l’Arxiu de creadors de Matadero i s’ha presentat en diferents espais més o menys institucionals. He coordinat projectes de comunicació per a festivals com El lugar sin límites o ¿Qué puede un cuerpo?, he escrit en diferents publicacions i també els programes de mà de Teatros del Canal o Conde Duque.
Júlia Rúbies Subirós (1996) és ballarina, col·laboradora i creadora d'arts escèniques barcelonina, vivint entre Barcelona i Brussel·les. Treballa el pensament coreogràfic a través d'enfocaments sociològics / filosòfics, utilitzant material documental i posant en qüestió els mitjans de producció i la formació de discurs artístic. Graduada de P.A.R.T.S., actualment col·labora com a intèrpret amb Michiel Vandevelde, Marco d’Agostin, i col·labora com a creadora amb Lili M. Rampre, Pablo Esbert Lilienfeld i Nathaniel Moore, entre d'altres. Ha rebut la beca de DanceWeb 2020-21. Escriu per a ROSAS i ha publicat un assaig juntament amb Tessa Hall per a la recent publicació del llibre Drumming (2020). També ha escrit un manual de composició per encàrrec de P.A.R.T.S. en col·laboració amb Diane Madden (directora d'assaig de Trisha Brown Dance Company). Ha rebut l’ajuda a la creació jove INJUVE 2020-2021 per a la producció del seu projecte CASCADES.
