Comissariar un espai pot implicar donar-li direcció, però també podria significar tenir cura de l’espai en si i deixar-lo obert, sense donar-li direcció o propòsit. La direcció és temptadora i com es justifica una cosa que no té direcció i, al mateix temps, en el moment en què alguna cosa guanya propòsit, tot el que pugui oferir es coneix i es determina.
Per a l’edició d’enguany del festival, l’equip curatorial juntament amb Silvia Bottiroli i Mårten Spångberg introdueixen un intent d’obertura a un espai que per la seva manca d’orientació pot ser un lloc per pensar diferent, per impredictibles formacions socials, per deixar anar i descansar, i en definitiva per aprendre de la indeterminació. Dins dels Espais intermedis apareixeran activitats i no activitats, pràctiques i durades, sovint sense anunciar-se ni reunir-se en un instant. És un lloc on es quedar-se tot i que canvia constantment els seus trets i formes d’atenció amb suavitat, evitant ser capturat. Com podria haver dit Godard, no un lloc justificat, només un lloc.
Aquesta proposta forma part d'un programa que obre una reflexió sobre la transmissió i el pensament crític de pràctiques i sabers en les arts vives avui dia. Un programa que s'estén durant quatre dies i s'activa en espais diferents del Mercat dels Flors.
Silvia Bottiroli és comissària, investigadora, coordinadora i educadora independent en el camp de les arts escèniques. Ha estat directora artística del DAS Theatre d'Amsterdam (2018-2021) i del Santarcangelo Festival (2012-2016). Ha comissariat el programa The May Events per a KunstenFestivalDesArts a Brussel·les i Vooruit a Gant (2018) i ha co-comissariat diverses plataformes artístiques, discursives i educatives. Des del 2011 ensenya Metodologia, Crítica i Recerca en les Arts a la Universitat Bocconi de Milà i des del 2019 co-comissaria juntament amb Kee Hong Low una nova plataforma performativa per a Freespace a Hong Kong.
Mårten Spångberg: Coreògraf i escriptor multidisciplinari que viu i treballa a Berlín i Estocolm. El seu interès és la dansa i la coreografia en un sentit ampli, fet que ha abordat a través de la pràctica experimental en una multiplicitat de formats i expressions. Ha estat actiu als escenaris com a intèrpret i creador des de 1994, i des de 1999 ha creat les seves pròpies coreografies, des de solos fins a obres de gran format, que han fet gires internacionals. Les seves performances més recents són La Substance, but in English, The Internet, Natten i Gerhard Richter, una pièce pour le théâtre han obtingut un ampli reconeixement internacional. El seu treball actual concerneix l'ecologia i l'estètica post-antropocènica.
Amb la participació d'Elena Carvajal, Víctor Ramírez, Aimar Morales, Blanca Arias Garcia, Laia Velasco, Marina Ribot Pallicer, Laura Pérez, Xavier Bassas, Virginia Trueba, Paula Kuffer, Laura Llevadot, Idoia Zabaleta, Fernando Pérez, Carolina Campos, Silvia Bottiroli, Mårten Spångberg, Ariadna Rodríguez, Sofia Asencio, Iñaki Álvarez, Bea Fernández, Victoria Pérez Royo, María Jerez, Anne Kerzerho, Víctor Ruiz, Alejandra Pombo i alumnes de l'Institut del Teatre.
Un grup de treball que s'ha configurat amb creadores convidades, l'equip del festival, estudiants de l'Institut del Teatre, del Grup d'Investigació "estètica postfundacional" de la Universitat de Filosofia de la UB i del grup d'aprenentatge amb alumnes de Belles Arts i Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.
