El camino del ardor està pensat com un tentacle de la peça escènica El Ardor, portant a la pràctica les teories d’associacionisme, utopia i romanticisme que apareixen al discurs de la peça. Un treball de mediació sobre el desig amb les veïnes i joves del barri de Raval que culmina en un pelegrinatge pels seus carrers connectant els punts d’ardor. Amb la col·laboració de Tot Raval – L’Escola de Músics i JPC, Xamfrà-Centre de Música i Escena i Casal de Barri Folch i Torres.
Aquesta proposta forma part del Festival Sâlmon i s’ha articulat en relació al teixit del Santa Mònica, en comunicació amb el gremi de mediació del centre d'art i interseccionant amb l’exposició actual La tradició que ens travessa.
Soc l'Alberto Cortés. Em vaig formar com a director i dramaturg a Málaga, on també em vaig llicenciar en Història de l'Art. Em dedico a l'escena perquè, d'alguna manera, la detesto i en aquesta guerra trobo el meu lloc. El 2099 vaig començar el meu camí en aquest camp des de la direcció i la dramatúrgia bastarda i això s'ha anat transformant al llarg dels anys en un procés llarg cap a la salvatgia des de la perifèria andalusa. Tot i la trobada amb diversos creadors que han format part de la meva formació i que en algun moment han influenciat la meva manera de mirar l'escena (Gabriela Carrizo, Rodrigo García, David Fernández, Patricia Caballero, etc.), la meva màxima inspiraci segueix sent la meva xarxa d'amigues properes i creadores locals. El camí va anar a parar a col·locar-me sobre l'escenari en primera persona. Segueixo sostenint les ganes de continuar perquè tingc esperança en allò que no es pot nombrar, el que és intangible i humà. Desenvolupo les meves creacions, comparteixo inquietuds en forma de taller i acompanyo el treball d'altres creadores. A dia d'avui, desenvolupo la meva identitat sent creador, director, dramaturg, acompanyant, performer, docent, fill, tiet, amant, amic.