Si ens preguntem en aquesta Conversa oberta com seria un espai per a l’aprenentatge,
segurament pensaríem en un lloc on no estaríem assegudes, on no miraríem a un punt fix de l’espai sinó que ensenyants i aprenents estaríem confosos, desfigurats, transubstancials.
Si ens preguntem per quin seria un índex per a un possible llibre pedagògic, no sabríem quins punts tindria, possiblement molt diferents i mutables; perquè del que estem segurs és que allò que s’aprèn no són les matèries, sinó els desitjos del qui comparteix.
Pensem que permetre’ns fer aquestes preguntes ens ajuda a constituir-nos en l’exercici de la vida, en què els sabers teòrics no estan separats dels afectes i les pràctiques artístiques. Per això hem plantejat una xerrada oberta a la participació dels assistents amb un grup de convidades que estan relacionades i ocupades mitjançant aproximacions diverses al fet de generar contextos per a la transmissió de coneixement.
Aquesta proposta forma part d'un programa que obre una reflexió sobre la transmissió i el pensament crític de pràctiques i sabers en les arts vives avui dia. Un programa que s'estén durant quatre dies i s'activa en espais diferents del Mercat dels Flors.
Xavier Bassas: Després de molts anys de (de)formació a París, treballo com a professor d'Estudis francesos a la Universitat de Barcelona, també com a filòsof, editor i traductor del francès (eventualment, de l'italià). Pare a temps complet. Travessat pel llenguatge, acadèmicament i extra-acadèmicament, en totes les seves formes: especialment, escriptura filosòfica, assaig i literatura, política del llenguatge, poesia i performance. He publicat diversos llibres: Genealogías curatoriales, en conversa amb 26 comissaris i comissàries; un assaig sobre Jacques Rancière, Ensayar la igualdad (també en català) i, entre nombroses traduccions, El litigio de las palabras, un diàleg amb el mateix Rancière. Aquest any 2021 també Pandémik, un volum col·lectiu sobre el pensament polític postfundacional i la pandèmia.
Carolina Campos: Soc brasilera i visc a Barcelona. Treballo en el context de les arts escèniques i la relació entre la imatge i la presència és transversal en les meves pràctiques. M'interessen els processos de col·laboració i totes les possibilitats que sorgeixen entre la investigació i la creació de peces. Sóc llicenciada en comunicació amb especialització en fotografia. Vaig cursar el Programa d'Estudis Independents del MACBA. El 2021 he fet la co-curaduria de la formació PACAP5 2021/ 2022 - Fórum Dança - Lisboa. Estic associada a les estructures VAGAR i Atelier Real (PT) i soc artista resident a La Escocesa.
Foc és un espai compartit entre tres iniciatives: "El espacio de arte Cordova", el col·lectiu Jokkoo i Choro: un entorn de treball basat en la fricció entre automotivació i pràctiques de grup amb la intenció de replantejar els rols donats entre ensenyament i aprenentatge. Foc també col·labora amb altres iniciatives en el desenvolupament de les seves propostes.
Miguel Ángel Martínez: Docent i investigador postdoctoral a la Universitat de València (Espanya). També és el comissari del cicle "Presentes densos. En torno a las artes de vivir en un planeta herido", que es duu a terme a l'IVAM (València). A més a més, també per a aquest museu (i juntament amb un grup de treball integrat per Sofia Asencio, Tomás Aragay, Vicente Arlandis, Paula Miralles i Laura Vallés) prepara un programa d'estudis propi que començarà al curs acadèmic 2022-2023. Ha publicat recentment el llibre "Bios. Literatura, enfermedad, formas de vida" (editorial Tirant Lo Blanch).
Aimar Pérez Galí: Desenvolupo la meva pràctica artística en el camp de la dansa i les arts en viu com a ballarí, coreògraf, investigador, pedagog i escriptor, sempre entenent el cos com a lloc de referència i la dansa no com un fi en sí mateix sinó com una eina de transformació crítica. Vaig estudiar dansa contemporània a l'Escola Superior d'Arts d’Amsterdam i vaig cursar el màster en teoria crítica i estudis museològics en el Programa d'Estudis Independents del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) / Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Vaig co-fundar i dirigir Espacio Práctico del 2010 al 2018. El 2014 vaig entrar a formar part de l'equip docent del Conservatori Superior de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona i des del curs 19/20 en formo part de l’equip directiu. La meva pràctica transita per la investigació sobre les relacions entre dansa, pedagogia, història i el desenvolupament de noves metodologies cap a la pràctica performàtica.
Víctor Ramírez: Soc doctor en Història de l'art per la Universitat de Barcelona. Estic intentant intensament que la "disciplina" sigui cada cop més un territori habitable i acollidor, ja sigui mitjançant la docència universitària a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, o a través de projectes de mediació i educació amb institucions artístiques. Les meves línies de recerca després que em sortís una tesi massa "machirula" giren al voltant de les relacions entre performativitats, abjecció i religiositat i sobre la corporització del gir afectiu en les pràctiques performatives contemporànies vinculades a la vulnerabilitat i el tacte. Formo part del col·lectiu "Que no salga de aquí", amb qui treballem sobre experiències i imaginaris intersexuals des de fa cinc anys.
Idoia Zabaleta: Coreògrafa. A la Facultat de Biologia es va especialitzar en ecosistemes i dinàmica de poblacions. Estudia "nueva danza" i improvisació als anys noranta. Des de l'any 2000 desenvolupa el seu propi treball, col·labora amb moltes artistes i investigadores i el 2008 construeix l'espai de creació i residències artístiques AZALA, situat al poble on viu.
