En aquesta conversa a tres veus i des de les nostres pràctiques artístiques i educatives, ens proposem operar un canvi del terme transmissió al d’experiència. El que ens interessa d’aquest terme és la dimensió hàptica (vinculada a l’activitat del tacte) de l’experiència. Com ens toca, com ens afecta el que fem?
La possibilitat de “deixar-nos ensenyar per l’experiència” [1] ens sembla, de fet, comuna a les nostres activitats respectives. Després aprofitarem aquesta conversa per explorar com les nostres experiències, ja siguin en l’àmbit de la coreografia, la performance o les arts visuals i gràfiques, impliquen una o més comunitats i creen un lloc concret en el llenguatge (oral o escrit)
[1] Vinciane Desprès, Au bonheur des morts, La découverte, Paris, 2015, p. 29.
Conversa en francès amb traducció simultània al castellà.
Aquesta proposta forma part d'un programa que obre una reflexió sobre la transmissió i el pensament crític de pràctiques i sabers en les arts vives avui dia. Un programa que s'estén durant quatre dies i s'activa en espais diferents del Mercat dels Flors.
Jocelyn Cottencin: Artista visual amb produccions polièdriques que dedica el seu treball a diversos camps artístics i desenvolupa projectes que combinen art, política i noció de terreny. Utilitza per als seus projectes sobretot la instal·lació, la performance, el cinema i les publicacions, a través de temes recurrents com el grup i la comunitat. Durant els darrers deu anys, ha estat compromès en un cicle de projectes basat en un principi d'experiència col·lectiva més que en la producció de peces. Sovint treballa amb estudiants, joves ballarins, comunitats específiques amb les quals realitza aquesta reflexió sobre el grup, el desig, la relació amb el territori en una societat enfrontada a trastorns decisius. Els seus darrers treballs són instal·lacions on el cinema ocupa un lloc important que en general barregen ficció i documental a través d'accions performatives.
Anne Kerzerho: Actualment soc directora pedagògica del màster de l'ICI - Centre chorégraphique national de Montpellier, després d'haver ocupat el mateix càrrec a l'escola de dansa contemporània del CNDC d'Angers. Anteriorment, vaig treballar a CCN Rennes com a responsable de desenvolupament. Allà vaig idear diferents dispositius de suport i acompanyament per a joves artistes i, amb el coreògraf Alain Michard, vam crear A domicile: residències d'artistes en zones rurals. Des del 2010 he dut a terme amb el coreògraf Loïc Touzé, el projecte Autour de la table, un dispositiu performatiu i nòmada al voltant dels coneixements i pràctiques del cos, participant en les edicions de Berlín, Istanbul, Angers, Montreal, Montpeller, Grenoble i Ardèche.
Pol Pi és un artista brasiler transmasculí de dansa, afincat a França des de 2013. Està interessat en un sentit ampli de l'àmbit coreogràfic, en el qual treballa la memòria i la temporalitat, el llenguatge i la traducció i la noció d'arxiu en la dansa, amb un interès particular pels treballs site-specific. Va estudiar música clàssica a la Universitat de Campinas (Brasil) i del 2013 al 2015 va cursar el màster en coreografia “exerce” a Montpeller. Ha fet d’intèrpret en peces de Clarissa Sacchelli, Eszter Salamon, Latifa Laabissi / Nadia Lauro, Pauline Simon, Aude Lachaise i Anna Anderegg i des del 2010, desenvolupa els seus propis projectes coreogràfics, que s’han presentat en diferents ciutats i festivals del Brasil. Va produir i dirigir durant 5 edicions el Free to Fall São Paulo i ha treballat com a músic professional durant més de 10 anys anys. A França, ha estrenat el solo Ecce (h)omo (2017), Alexandre (2018), Me too, Galatee (2018), LA (2019) i el trio daté·e·s (2020).
Fotografia de Jocelyn Cottencin.
