Plató

Mercat de les Flors - Sala MACDivendres 19 de 15h a 20hAccés al Plató: 15h i 17.30hEntrada 12€

La sala MAC del Mercat de les Flors es transforma en un plató de televisió i escenari performatiu on creadores i espectadores construeixen conjuntament un artefacte artístic, alhora que generen un programa de televisió particular. Un espai experimental, una investigació sobre el llenguatge televisiu en relació a les arts vives, una llarga sobretaula o un pla seqüència salvatge on hibridar formats i disciplines dins i fora de camp. Divendres l’artista Marta Echaves dialogarà amb els continguts del Plató realitzant una subtitulació en directe.

Cinc hores de programació ininterrumpuda amb una pausa de 17h a 17.30h.Accés al Plató a les 15h i a les 17.30h.

TELETEXT

Ingrid Guardiola

L’activitat cultural és la punta de iceberg d’una incalculable massa d’opinions i comentaris que les xarxes socials han multiplicat. Rampells i infoestímuls fugaços que no sempre ens ajuden a copçar el quid de la qüestió. Amb la internet social els criticons han proliferat, però també els setciències que fan de les recomanacions algorítmiques d’algunes plataformes de continguts la seva cantera discursiva. És posible comentar la programació sense reproduir aquests models? Des de l’anàlisi crítica, com si es tractés de fragments d’un discurs, a la vegada, quirúrgic i amorós?

SOROLLAR

Marc O’Callaghan“Arenga en tres parts”
El soroll del programa. Intervencions sonores en directe amb diferents músics convidats.

“Arenga en tres parts” és una intervenció dividida en tres parts, on es prova de posar en pràctica les premisses del simbolisme temporal i musical adaptant-les al format mass-media, i utilitzant-les com a llenguatge per a fer un comentari polític sobre contradiccions relacionades amb la cultura en aquest present d’acceleració bio-quàntica i dessacralització panòptica.

TELENOVEL·LA(CAPÍTOL 2)

Guillem Mont de Palol,Márcia Lança i Daniel Pizamiglio

Una sèrie de televisió de tres capítols, creada en el més absolut present per al Plató del Sâlmon21 durant tres dies consecutius. Els creadors convidats a realitzar-la l’escriuran, accionaran, dirigiran i interpretaràn des del punt 0 fins al seu desenllaç final, sense cap pacte previ ni guió fixat. L’espai es transformarà en una pel·lícula fotogràfica on tots els gestos i accions dels tres performers es gravaran, s’editarn i muntaran a la retina dels teleespectadors.

© Alejandra Núñez

TELETEXT

Ingrid Guardiola

L’activitat cultural és la punta de iceberg d’una incalculable massa d’opinions i comentaris que les xarxes socials han multiplicat. Rampells i infoestímuls fugaços que no sempre ens ajuden a copçar el quid de la qüestió. Amb la internet social els criticons han proliferat, però també els setciències que fan de les recomanacions algorítmiques d’algunes plataformes de continguts la seva cantera discursiva. És posible comentar la programació sense reproduir aquests models? Des de l’anàlisi crítica, com si es tractés de fragments d’un discurs, a la vegada, quirúrgic i amorós? Aquí es tracta de posar programació del dia sota el focus d’Ingrid Guardiola que, segons ella, fa el que pot, ni més ni tampoc menys.LLEGEIX EL TELETEXT DEL PLATÓ DIVENDRES (.PDF)

SOROLLAR

Marc O’Callaghan“Arenga Quaternària”
El soroll del programa. Intervencions sonores directe en amb diferents músics convidats.

“Arenga Quaternària” és una intervenció dividida en quatre parts, on es prova de posar en pràctica les premisses del simbolisme temporal i musical adaptant-les al format mass-media, i utilitzant-les com a llenguatge per a fer un comentari polític sobre contradiccions relacionades amb la cultura en aquest present d’acceleració bio-quàntica i dessacralització panòptica.

© Alejandra Núñez

TELENOVEL·LA(CAPÍTOL 2)

Guillem Mont de Palol,Márcia Lança i Daniel Pizamiglio

Una sèrie de televisió de tres capítols, creada en el més absolut present per al Plató del Sâlmon21 durant tres dies consecutius. Els creadors convidats a realitzar-la l’escriuran, accionaran, dirigiran i interpretaràn des del punt 0 fins al seu desenllaç final, sense cap pacte previ ni guió fixat. L’espai es transformarà en una pel·lícula fotogràfica on tots els gestos i accions dels tres performers es gravaran, s’editarn i muntaran a la retina dels teleespectadors.

TEATRON

Perro Paco
Reflexions i aproximacions crítiques a fenòmens de les arts performatives.

N’estàs fins als nassos de mirar la cartellera i no trobar-hi res més que musicals, clubs de la comèdia, adaptacions de Shakespeare amb caçadora de cuir, dansa contemporània de l’època de les Olimpíades i cultura per a zombis en general?

VISIONS

Eulàlia Rovira“The Eye's Speech –or was it the I speech?”
Projecció de treballs de vídeo que deambulen entre disciplines.

“The Eye's Speech –or was it the I speech?” s’obre als pensaments d'un ull cansat que en el seu moment improductiu abaixa la parpella obre la boca i balbuceja. Balancejant-se entre el llegat occidental d'hipervisivilitat autoritària i l'anhel reprimit d'alucinar sense imatges, el cíclop té visions que semblen contradir-se.

VERSIONS

Julián Pacomioi Ángela Millano “PSYCHO”
Presentacions performatives adaptades especialment al Plató.

“PSYCHO” és una peça sobre dues seqüències cinematogràfiques gairebé iguals (la pel·lícula “Psycho” d’Alfred Hichcock i el remake homònim de Gus Van Sant, del 1998). Què és el que apareix quan es veuen simultàniament dues coses diferents entre elles però pràcticament idèntiques? “PSYCHO” és una manera de dilatar el temps de cada cos i fer-ne present el seu pes, pausar el flux del temps i observar amb rigor els instants i els detalls del que hi succeeix a dins; un joc de miralls.

© Roger Adam
© Alípio Padhila

TEATRON

Perro Paco
Reflexions i aproximacions crítiques a fenòmens de les arts performatives.

N’estàs fins als nassos de mirar la cartellera i no trobar-hi res més que musicals, clubs de la comèdia, adaptacions de Shakespeare amb caçadora de cuir, dansa contemporània de l’època de les Olimpíades i cultura per a zombis en general?

© Roger Adam

VISIONS

Eulàlia Rovira“The Eye's Speech –or was it the I speech?”
Projecció de treballs de vídeo que deambulen entre disciplines.

“The Eye's Speech –or was it the I speech?” s’obre als pensaments d'un ull cansat que en el seu moment improductiu abaixa la parpella obre la boca i balbuceja. Balancejant-se entre el llegat occidental d'hipervisivilitat autoritària i l'anhel reprimit d'alucinar sense imatges, el cíclop té visions que semblen contradir-se.

VERSIONS

Julián Pacomioi Ángela Millano “PSYCHO”
Presentacions performatives adaptades especialment al Plató.

“PSYCHO” és una peça sobre dues seqüències cinematogràfiques gairebé iguals (la pel·lícula “Psycho” d’Alfred Hichcock i el remake homònim de Gus Van Sant, del 1998). Què és el que apareix quan es veuen simultàniament dues coses diferents entre elles però pràcticament idèntiques? “PSYCHO” és una manera de dilatar el temps de cada cos i fer-ne present el seu pes, pausar el flux del temps i observar amb rigor els instants i els detalls del que hi succeeix a dins; un joc de miralls.

© Alípio Padhila

ÉTAT SECOND

Job Ramosi Silvia Zayas
Es denomina ‘état second’ a l'estat d’alteració en el qual entren alguns autors a l'hora d'escriure relats, en el que es conjuguen abstracció i concentració.

Silvia Zayas i Job Ramos posen en conversa els seus processos d’investigació en el context i espai del Plató. “ê” de Silvia Zayas explora les tensions entre modes de percepció subacuática amb el desig d'una comprensió somàtica de les maneres de sentir d'algunes espècies marines socials. "Sense evidència verbal" de Job Ramos, parteix d'un seguiment a un conjunt d'experts d'un centre que treballen per evitar l'extinció d'una espècie; el projecte fantaseja amb la possibilitat d'intentar establir algun tipus de comunicació no estable amb els seus habitants no humans. Ambdós processos interseccionen en la possibilitat de convertir-se en una pel·lícula.

VERSIONS

Nazario Díaz“Háblame, cuerpo”
Presentacions performatives adaptades especialment al Plató.

’Háblame, cuerpo’ és part de ‘Looking for Pepe’, un estudi iniciat el 2016, que parteix de la figura de l’artista cordovès Pepe Espaliú (1955-1993), per desplegar una sèrie d’investigacions al voltant del cos, el llenguartge i el territori. L’estudi al voltant d’Espaliú, i sobre com va desenvolupar vincles entre la seva obra i les seves circumstàncies, marcades per la malaltia, en un moment social i polític en plena transformació, inspira un treball al voltant de la matèria que muta o desapareix i la idea de desgast i de subjecció d’un cos entès com a existència física i social.

L’HORA DE FICAR-SE AL LLIT

Roger Pelàez

L’hora de ficar-se al llit és quan un deixa tot allò que li toca ser, tot allò aleatori, fals i parasitari d’un mateix i es queda sol amb la seva pròpia infimitat. El moment en el que un és més fràgil. Vindré amb els meus bramuls, els meus quequeigos, les meves síl·labes monòtones...Sereu malalt en hospital nou, sereu moribund en llit de pedra i sereu víctimes. Jo seré corc i vosaltres fusta.

© NoNoNoSoloSoloNo_Patricia_Nieto
© Roger Pelàez

ÉTAT SECOND

Job Ramosi Silvia Zayas
Es denomina ‘état second’ a l'estat d’alteració en el qual entren alguns autors a l'hora d'escriure relats, en el que es conjuguen abstracció i concentració.
Silvia Zayas i Job Ramos posen en conversa els seus processos d’investigació en el context i espai del Plató. “ê” de Silvia Zayas explora les tensions entre modes de percepció subacuática amb el desig d'una comprensió somàtica de les maneres de sentir d'algunes espècies marines socials. "Sense evidència verbal" de Job Ramos, parteix d'un seguiment a un conjunt d'experts d'un centre que treballen per evitar l'extinció d'una espècie; el projecte fantaseja amb la possibilitat d'intentar establir algun tipus de comunicació no estable amb els seus habitants no humans. Ambdós processos interseccionen en la possibilitat de convertir-se en una pel·lícula.

VERSIONS

Nazario Díaz“Háblame, cuerpo”
Presentacions performatives adaptades especialment al Plató.

’Háblame, cuerpo’ és part de ‘Looking for Pepe’, un estudi iniciat el 2016, que parteix de la figura de l’artista cordovès Pepe Espaliú (1955-1993), per desplegar una sèrie d’investigacions al voltant del cos, el llenguartge i el territori. L’estudi al voltant d’Espaliú, i sobre com va desenvolupar vincles entre la seva obra i les seves circumstàncies, marcades per la malaltia, en un moment social i polític en plena transformació, inspira un treball al voltant de la matèria que muta o desapareix i la idea de desgast i de subjecció d’un cos entès com a existència física i social.

© NoNoNoSoloSoloNo_Patricia_Nieto

L’HORA DE FICAR-SE AL LLIT

Roger Pelàez

L’hora de ficar-se al llit és quan un deixa tot allò que li toca ser, tot allò aleatori, fals i parasitari d’un mateix i es queda sol amb la seva pròpia infimitat. El moment en el que un és més fràgil. Vindré amb els meus bramuls, els meus quequeigos, les meves síl·labes monòtones...Sereu malalt en hospital nou, sereu moribund en llit de pedra i sereu víctimes. Jo seré corc i vosaltres fusta.

© Roger Pelàez

Fora de camp

Mercat de les Flors - Sala PBDivendres 19 a les 20.30hEntrada 10€

JUST DESIRE de Søren Evinson

"Reflexiono sobre la idealització de la cultura contemporània a través de contorsions de cos, veu i paraula, esborrellant les fronteres formals i morals entre allò teatral i la performance. Treballo de forma col·laborativa i multidisciplinar, anquejant la realitat per formalitzar noves fantasies del que és espectacular."

“Just Desire” és un aliatge de fantasies delirants, suaus, brillants i contínues. És com els acabats dels objectes de consum més inspiradors del nostre temps. Com un telèfon de gamma alta, un perfum de luxe o un Tesla Roadster, la performance se'ns ofereix com l'objecte del nostre desig.

© James Trimmer
Concepte, textos i interpretació: Søren EvinsonDramatúrgia: Florine LindnerMúsica: TRIIM i Dani PapellDisseny de llum i espai: Julia BauerDisseny de vestuari: Samara ScottProducció: Antic Teatre i Kena Rodríguez KuhnCoproducció: Antic Teatre, Le Phénix Scène Nationale Valenciennes i Quinzena Metropolitana de DansaAmb el suport: Graner, Theaterstudios Berlin, Espace Pasolini Valenciennes i Tenerife LabAgraïments: Semolina Tomic, Roberto Fratini, Roger Sala Reyner, Andrea Soto Calderón, Federico Riciotti, Adán Hernández i Philippe Asselin